L'economia de les notes
Els lletjos i grassos tendeixen a ser més bons estudiants? No tinc dades, però la teoria econòmica suggereix que hauria de ser així per una simple qüestió de preu. És cert que no hi ha cap motiu per pensar que siguin (si em permeten la tercera persona) més intel·ligents. Allò tan suat de la rossa tonta és molt probable que sigui pura casualitat, o potser més aviat producte d'una circumstància subjectiva de qui expressa el judici (per entendre'ns, l'enveja causa estralls analítics).
Com a estudiants podem distribuir la nostra dotació de temps disponible en dues categories bàsiques: oci i estudi. És a dir, cada hora que dediquem a estudiar és una hora que no fem servir per la infinitat de coses que es poden fer amb temps lliure i una mica d'imaginació. I totes aquestes coses que deixem de fer per estudiar són el que els economistes anomenen cost d'oportunitat, en aquest cas d'una hora d'estudi. Com més coses puguis fer en el teu temps lliure més alt és el cost d'oportunitat de quedar-se a casa porquejant un llibre de text i preparant treballs. I és una llei poc discutida en economia que existeix una relació inversa entre el preu d'un bé i la quantitat que se'n demanda. És cert que un noi de 17 anys guapo i fort té moltes més possiblitats de poder utilitzar el seu temps lliure, per exemple, follant-se l'estrella de la classe que no pas el noi rodonet amb cara de pa de pagès. Un simple problema d'optimització matemàtica preveurà que a mateixa intel·ligència, recursos, etc. el toixonet tendirà a portar més alegries a casa que el mascle Alfa.
enviat per El Director a la/es
5:36 p. m.
16 comentaris:
Teoria impecable. El problema és quan ni s'estudia ni es folla, com en el meu cas.
jajaja. si Pareto aixequés el cap!
Eso lo sabe ver hasta el gilipichis fuertote k se folla la estrella de clase...
Teoria simple. El proximo dia te explico mi otra teoria...
P.S. Veo k ya me estas haciendo la competencia!!! jejeje. Haber si hay suerte y nos vamos los dos a Paris...
Aquesta mena d'explicacions son marxistes... ai, ai ,aiiii......
Jaja!! Estratègies dominants i dominades de l'amic Pareto, com bé dius, si aixequés el cap!
Jo seria dels que seguiríen l'estrategia "Maximin", és a dir, maximitzar els guanys mínims. Diuen que és per a jugadors amb aversió al risc...
Ei, Jordi. Jo vaig escriure un article, "Els desenganys de Keynes", que anaven per aquest camí. La meva conclusió era que XSM devia ser un granallut que no triomfava al Baja.
El problema, genialment comentat pel sr. Royán, és la dotació inicial dels béns. Diguem que la renda no és la mateixa per tothom.
En aquest post hi ha paraules mal sonants!!! Estid d'acord!! Encara que a l'Alberto, per exemple, jo hi faria una aportació diferent...estudio :)
Alberto, crec que ja havia quedat clar perquè nosaltres no fem cap de les dues coses, xato!
No entenc per què en un escenari d'igualtat el toixonet portarà més alegries a casa.
Certs sectors tenim la teoria batejada amb el nom de "Teoria del 8,5".
Aquesta teoria es basa en el fet que els autòntics "líders" intel.lectuals no són els "cum laudem" ni els millors dels millors de la classe, sinó aquella franja de gent que es troba entre el 8,5 i el 9. L'explicació és clara: en general, les persones que obtenen notes més que brillants són autòntics robots, que tenen molt poc desenvolupada la part creativa de l'ésser humà. Per contra, els estudiants del 8,5 tendeixen a "perdre més el temps" en d'altres assumptes, perquò és gent amb interessos molt generals i globals.
La gent del 8,5 són els futurs polítics, empresaris, artistes, directors, que disposaran, sempre, dels lumbreres (els que obtenien sempre 10) per a cada una de les tasques.
I aixo ho diu algú que no és de cap d'aquests dos grups.
Curiós artícle, tot i que la conclusió no coincideix amb la realitat perque les hores d'estudi no tenen sempre una dependència lineal de les notes (hi ha gent que estudia fatal).
A part, tots coneixem de la existència dels mascles alfa que treuen bonen notes i es tiren a la bellesa de classe...¡Maleits mascles alfa!
1) Autòntics, la "e" juga males passades.
2) Maleits mascles alfa!
Fantàstica teoria. Però el món de la informàtica està causant estralls entre els granalluts, baixets i toixonets (deixeu-me, també, parlar en tercera persona. Doncs tots acaben sent una colla de "geeks" o "freaks" que també tenen estones d'oci. I, creieu-me, passar-se tot el Monkey Island requereix més temps que follar-se a la superstar.
Marçal,
això no és teoritzar, d'això se'n diu onanisme.
jajaja, molt boo... jo sempre ho he pensat.... el que passa es que tu ho expliques millor...
un peto!
Val. "Portar 'alegries' a casa" vol dir bones notes, no ties bones.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici