dijous, de gener 22, 2009

Estímul públic

"The financial crisis and possible depression do not invalidate everything we have learned about macroeconomics since 1936."

Això explica el professor Barro en un article brillant al WSJ sobre el mites de la despesa pública i el PIB. Si saben anglès vagin a l'original, però per qui no en sàpiga aquí tenen el meu resum:
Molts governs (el nord-americà i l'espanyol inclosos) volen lluitar contra la crisi amb programes d'augment mastodòntic de la despesa pública. Però té algun sentit això?
El primer punt que és important no oblidar és el següent: si la crisi és un shock negatiu en el nivell de producció, l'única manera que té la despesa pública de tenir algun impacte contra la crisi és afectar d'alguna manera precisament això, el nivell de producció. La pregunta immediata, per tant, és quin efecte té un augment de la despesa pública sobre el PIB (no sobre la taxa de pobresa, la cobertura sanitària o els ajuts a la cultura, que poden ser coses molt desitjables, però no tenen res a veure amb l'objectiu que ens ocupa). Molt bé. Precisament aquí, a la resposta a aquesta pregunta, és on se separen els diferents corrents de macroeconomistes.
Al final totes les diferències es redueixen a diferents hipòtesis sobre el valor d'un numeret que han bajejat amb el nom de Multiplicador de la Despesa Pública (ja veuen que també incloc el cognom). La idea és mesurar en quants euros puja la producció per cada euro extra que gasta el govern. És a dir, si el Multiplicador és igual a 1, essencialment la despesa pública és un free lunch, perquè per cada euro de més que gasta el govern, l'economia produeix béns per valor d'1 euro extra. Si el MDP és més gran que 1, el miracle és encara més espectacular: per cada euro de més que gasta el govern, l'economia produeix per valor de més d'1 euro extra. El somni de tots els governs, suposo.
I què passaria si el multiplicador fos zero? Doncs que el PIB no canvia i si puja la despesa pública (per exemple, per fer una carretera), algú ha de deixar de gastar per aquest valor en una altra banda, amb la qual cosa d'estímul res de res. Si el MDP està entre 0 i 1 el que passa és que la producció augmenta però no prou com per compensar l'augment de la despesa pública, amb la qual cosa algú, en una altra banda, haurà de deixar de gastar per cobrir la diferència.
I ja ho endevinen, suposo: el professor Barro s'ha dedicat a fer alguns estudis economètrics per estimar el valor d'aquest numeret i ha trobat que en temps de guerra se situa al voltant de 0,8 i en temps de pau no és significativament diferent de 0.

2 comentaris:

Anonymous Xavi ha dit...

dira que Paul Krugman deu pensar diferent....

1:00 a. m.  
Blogger Efrem ha dit...

Caram, gràcies per il·lustrar-nos! Segueix així!

2:59 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici