dilluns, de maig 25, 2009

Trias Fargas

Aquí tenen el comentari més divertit que he llegit a la biografia de l'històric dirigent socialdemòcrata català Ramon Trias Fargas. Noti's que a la Catalunya del toc de queda comercial sempre se l'ha etiquetat, a Trias Fargas, de liberal; jo, si m'ho permeten, prefereixo passar l'adjectiu pel factor de conversió estàndard que hem d'aplicar els ultraliberals salvatges quan expliquem l'espectre polític català a individus alfabetitzats:

"La gent no li perdona [a Jordi Pujol] el seu èxit econòmic i els sembla massa que ara, a més, el vulgui tenir polític. És curiós com la gent reacciona acusant Pujol de prepotència econòmica perquè ell personalment ha fet una gran fortuna que gasta lliurement (Enciclopèdia Catalana, Convergència Democràtica, etc.). A Reventós ningú li critica res i és més ric que Pujol per herència de Don Jaume Carner i per haver-se casat amb una latifundista del Vendrell, al Penedès, i a més és l'home més avar d'Europa Occidental. I té una explicació: tenir diners per herència i casar-se per quartos no és un mèrit i la gent no se sent vexada i ser ronyós és un vici que complau la gent. Però guanyar-se una fortuna a palos i després ser generós, és massa. A mi mateix, que ni he heretat una fortuna ni l'he feta, de totes maneres, quan la gent, per la TV, es va enterar que tenia un fill subnormal, crec que vaig guanyar punts. El públic va quedar content que jo tingués una desgràcia personal a casa."

dilluns, de maig 11, 2009

Foix, l'economista

"Aquella filosofía [la de Margaret Thatcher i Ronald Reagan] rompía con la hegemonía del laborismo desbordado por los sindicatos, pero introducía unas actitudes ultra liberales que nos han conducido a la presente crisis."
Lluís Foix.
Si el senyor Foix és capaç d'aportar alguna evidència empírica que confirmi la seva hipòtesi haurà resolt una de les grans preguntes que mira de respondre la ciència econòmica: per què de tant en tant la producció deixa de créixer i fins i tot cau?
Fins que ha arribat el senyor Foix i la seva aportació innovadora es parlava de coses com les rigideses de preus, la demanda agregada o les fluctuacions tecnològiques. Hi havia (i pels que no han llegit el seu article suposo que continua havent-hi) un debat intens i, per mi, profundament avorrit, sobre aquestes curioses fluctuacions periòdiques de la producció ple de matrius enormes i tècniques economètriques d'última generació. I ara arriba aquest senyor i ens explica que la crisi d'avui és culpa d'un shock ideològic que es va produir fa exactament 30 anys. Home, Lluís, vols dir que tot era tan senzill? Perquè a veure, Foix, això d'adelgazamiento del Estado que diu que explica les desgràcies modernes...sí que és veritat que durant el mandat de la Thatcher el tamany de l'Estat britànic es va reduir (de 43% del PIB a 36%), però el 1990 ella va plegar i els governs que s'han succeït durant els últims 20 anys (sobretot laboristes) han portat la dimensió del govern una altra vegada als nivells previs a l'irrupció de la Dama de Ferro. De fet, el 2008 la proporció de despesa pública sobre el PIB del Regne Unit era del 41%, exactament igual que el 1970 i 6 punts per sobre del nivell de 1960!
Una altra cosa, Lluís, és la teva preocupació per les desigualtats que diuen uns economistes de la LSE que assoten el Regne Unit des dels temps de la tieta Margaret. Potser sí i ja saben que a mi m'importa encara menys que els resultats de les eleccions europees, això de la desigualtat de renda, però convé evitar la temptació de cosir tots els problemes del món en un gran drap intel·lectual impossible de fotre a la rentadora. És molt feixuc. I poc higiènic.