L'extorsió a les autoritats suïsses per part dels governs occidentals perquè reveli als recaptadors corresponents les dades de ciutadans estrangers que hi tenen comptes fa unes setmanes que s'ha intensificat. Els molesta, cada vegada que exigeixen ficar les grapes als comptes d'algun dels seus ciutadans, topar amb la famosa Llei de Bancs que protegeix el secret de les dades dels comptes mantinguts en qualsevol banc de la Confederació. Cal dir que és curiosa la posició de països com França, que fins i tot davant de violacions flagrants dels drets humans a càrrec de dictadures brutals considera que ha de prevaldre la sobirania de cada Estat sobre el seu territori (Iugoslàvia, Iraq...), però sembla ser que quan es tracta de l'evasió fiscal, tota pressió és poca i si cal forçar un país a canviar les seves lleis o a saltar-se-les directament, so be it. En fi, d'aquesta assimetria ja en vaig parlar l'altre dia.
El cas és que no és la primera vegada que un govern estranger posa les autoritats suïsses contra les cordes perquè reveli dades de comptes d'estrangers. No sé si estan al corrent sobre el primer episodi d'aquest tipus que va tenir una certa rellevància mediàtica: 1934.
El govern del canceller Adolf Hitler mira per totes les vies, incloent el soborn directe a banquers i autoritats, d'aconseguir informació sobre els comptes que ciutadans alemanys jueus, considerats Enemics de l'Estat, mantenien al país veí. El Parlament suís va aprovar finalment una llei que protegia el secret dels comptes bancaris i preveia càstigs severs per a qualsevol que la violés.
I bé, és precisament contra aquesta llei que lluiten ara les autoritats fiscals nord-americanes i europees.
Ells sabran, però em sembla que convé no oblidar els motius que la van engendrar.
