Negociar amb terroristes

Sento moltes referències a la negociació del govern espanyol amb ETA. És curiós com defensors a ultrança de la legalitat internacional, com els socialistes espanyols, són partidaris, simultàniament, d'esberlar sense miraments l'Estat de Dret espanyol i asseure's a negociar amb els assassins d'ETA. Ja saben que jo sóc incapaç de trobar cap argument ètic que permeti fonamentar l'autoritat de l'Estat sobre individus que no hi consenteixen i en aquest sentit se me'n refot amb qui parlin els senyors del ministeri. No veig gaires diferències essencials entre l'Estat, una organització terrorista o la màfia: tot són bandes armades que obtenen els seus recursos mitjançant la coacció violenta i imposen la seva autoritat sobre un conjunt d'individus encara que algun subconjunt d'aquests individus no ho vulgui. En el cas de l'Estat democràtic de dret figura que aquest subconjunt és minoritari, però aquesta diferència numèrica no em serveix de res.

Dit això, i perdonin l'obvietat, és inconsistent amb els principis de l'Estat de Dret negociar res amb terroristes. Existeixen unes lleis aprovades mitjançant els processos establerts que especifiquen amb precisió les conseqüències de cometre un assassinat, un segrest, un atemptat, etc. El que matare, etc. I és igual si aquest que mata desitja, simultàniament (mentre mata), la independència d'Euskal Herria o la supressió de l'Estat perquè és anarquista com jo. És el que dèiem de l'Estat de Dret. La llei no diu que qui mati sistemàticament tindrà dret a reunir-se amb uns representants del govern per pactar els termes del final de la sèrie d'assassinats. Si es vol negociar, caldrà canviar el codi penal i especificar alguna cosa com: "qui mati un nombre superior a x persones i pertanyi a una organització que desitja la independència d'Euskal Herria, s'asseurà a negociar amb el govern quan declari una treva".

Mentre no s'aprovi això, els únics que s'han d'asseure a parlar amb etarres són el jutges de l'Audiència Nacional. I encara que ETA oferís deixar de matar a canvi de tenir ració doble als menjadors d'Alcalá Meco, res de res. Consistència.

Bush, ZP

“On behalf of the American people, I hereby recognize Kosovo as an independent and sovereign state. I congratulate you and Kosovo’s citizens for having taken this important step in your democratic and national development.”

George W. Bush, 18 de febrer de 2008.

"España no va a reconocer el acto unilateral proclamado ayer por la Asamblea kosovar porque no consideramos que respete la legalidad internacional."

Miguel Ángel Moratinos, ministre socialista del govern d'Espanya, 18 de febrer de 2008.

Se'n recorden de quan l'argument de la legalitat internacional també servia als socialistes espanyols per anar contra la determinació nord-americana d'acabar amb el dictador Saddam Hussein? I el paral·lelisme Irak/Kosovo no me l'invento jo:

"El Gobierno español siempre ha defendido el respeto a la legalidad internacional: lo defendió cuando decidió retirar sus tropas de Irak y lo defiende ahora cuando se trata de una secesión de Estado"

L'esmentat ministre socialista, també.

Per cert, se'n recorden també d'aquella idea zapateril d'estar al costat de l'eix europeu, de França i Alemanya, etc? Doncs bé, saben quins països han acompanyat Espanya en la seva posició aquesta vegada? Ja els ho dic jo: Xipre, Grècia, Bulgària, Eslovaquia i Romania. Tots exemples de sòlida tradició democràtica.

Enyor de Boston

Escenes de la universitat pública catalana.

Quatre números

Als sociates locals els agrada molt vendre la idea que CiU i PP són una mateixa cosa, que sempre van de la mà, etc. Compte amb la dreta, diuen. A mi no m'ha semblat mai que CiU i PP tinguin gaires similituds, més aviat diria que CiU s'assembla molt més al PSOE. I parlant amb votants de CiU és fàcil corroborar la validesa d'aquesat intuició. Ara, a més, tenim l'enquesta del CiS:

Segons el Centro, de tots aquells votants que a les eleccions del 2004 (les del vot de les motxilles, no sé si se'n recorden) van votar CiU i que encara no han decidit el vot pel 9 de març, un 32.4 % dubta entre tornar a votar CiU o votar ...al PSOE! Un 12.% entre ERC i CiU i un 10% vacil·la entre CiU i PP, el seu suposat cosí germà.

Dels que ja s'han decidit (i van votar CiU el 2004), un 5% votarà al PSOE i un 2.4 al PP...

Quan els pregunten qui prefereixen com a president del govern a partir del 9 de març, els votants de CiU es decanten en un 67 % (!) per l'impulsor de l'Aliança de Civilitzacions i en un 9.9 per Rajoy. No està malament per ser ànimes bessones amb el PP.

En fi, no tot són males notícies: l'enquesta del CiS pronostica una clatellada còsmica del PSC a Catalunya, amb una pèrdua de 10 punts en intenció de vot. Ara, que potser aquesta precisament és la tensió que l'interessa al Zapatero...

Update: Es poden descarregar l'estudi aquí.

Caricatures

Em sumo a la iniciativa d'alguns diaris que encara defensen la llibertat d'expressió (i de l'amic Coll) de publicar de nou les caricatures de Mahoma que han estat a punt de costar la vida a qui les va dibuixar.

Revivint aquella història lamentable, quan a l'Orient Mitjà es cremaven ambaixades de Dinamarca i fins i tot el president de la República Francesa exigia als diaris que no les publiquessin, etc. em torna aquell fàstic profund davant del comportament dels progres occidentals, que només semblen defensar la llibertat d'expressió quan es tracta de fer burla del Papa i dels Catòlics i en canvi són els primers a demanar respecte i no sé quantes coses més quan són els practicants d'una altra religió els ofesos. Jo em considero el que el gran Bryan Caplan anomena 'equal-opportunity offender'.

La Catalunya de l'optimisme

Iñaki Gabilondo: -¿Qué pinta tienen los sondeos que tenéis?-
Zapatero: - Bien, sin problemas, lo que pasa es que nos conviene que haya tensión.-

Drets, deures, integració

Una cosa que em crida l'atenció d'aquestes eleccions és la insistència dels partits amb el tema de la immigració. He vist algun cartell dels comunistes d'ICV parlant de donar drets als immigrants i exigir-los deures i em sembla que els socialistes (en sentit ampli: PP, PSOE, CiU, etc) també porquegen el tema amb freqüència. La cantarella aquesta dels drets i deures, d'exigir que s'integrin i no sé quines altres bajanades destinades a satisfer la demanda de la massa de votants irracionals (que són qui, al cap i a la fi, decideixen els resultats electorals en tota democràcia que mereixi aquest nom) em fa venir les mateixes ganes de vomitar que els subsidis d'atur i la sanitat governamental. Jo sempre he defensat els papers per a tothom, això no és cap novetat; però en fi, admeto que és difícil de dur a la pràctica (i una causa fonamental és la dificultat de la gent per comprendre el funcionament del mercat). Molt bé, què hi farem, posem restriccions (immorals) a la circulació de persones.

Però la campanya dels drets/deures/integració segueix sent absurda: aplicant els algoritmes que uns senyors van dissenyar fa uns quants anys, uns altres senyors (diputats) que passen per ser representants nostres han aprovat unes normes per regular això que diuen dels drets i deures i en virtut de la correcta aplicació d'aquests algoritmes aquestes normes són d'aplicació universal (dins del territori administrat per l'Estat). Doncs ja està. Si una persona, nascuda a Guinea, a St. Kitts and Nevis o a on sigui, es troba dins d'aquest territori, ja ara (abans que en Rajoy o l'Herrera prometin res) està subjecte a totes aquestes lleis. I aquestes lleis donen drets i deures i no cal discutir res més ni exigir-los res especial. Això ve a ser l'Estat de Dret, em sembla. I què vol dir això que s'han d'integrar? I si jo no m'integro, si sóc un inadaptat social que odio a tota la raça humana des de la meva habitació, m'expulsaran del país? I si no, he d'entendre que el fet d'haver nascut en unes coordenades o unes altres marca la diferència entre tenir o no llicència per viure, igualment inadaptat, a Espanya? Cal purgar els país d'inadaptats? O només d'inadaptats que hagin nascut fora?